dimecres, 31 d’octubre del 2007

Ja torno a ser aquí


Lisboa, psé, no mata. Potser per anar en parella, sí, però amb companyes i sortir de festa... prefereixo la sortida de l'any passat, Sevilla.

dijous, 25 d’octubre del 2007

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Alguna cosa més?


Cotxe direcció a la feina, Catalunya Ràdio, pi, pi, pi... bon dia són les vuit i aquestes són les notícies del matí... Ens trobem a l'estació de Sant Vicens... bla, bla, bla.... més Renfe... i, hòstia, aeroport de BCN, ha caigut el sistema informàtic i els panells informatius estàn en negre, augment dels avisos per megafonia i un munt d'informadors vestits de verd (podien haver triat un altre color, o almenys espero que el verd sigui fosforito) avisen de les sortides dels avions i per quina porta d'embarc s'ha d'anar.

En altres dates m'hagués rigut pensant, ja ho diuen, ja, que les desgràcies no venen soles. Trens, aeroports... és com en una casa, que quan deixa de funcionar la nevera, per complicitat, també ho fan la rentadora i l'assecadora. Ei, que ja tenim edat per jubilar-nos, criden.

Però avui no, no m'ha fet gens de gràcia...

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Per fer-me fer aquest blog...

M'agrada el riure dels teus ulls
són el reflex d'una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d'estar mig foll
jo m'imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d'estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixar la teva forma.

I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l'intent.
Així t'espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,
i en el desig el risc valent.
L'amor un pas per descobrir-ne molt més,
Així t'espero i així em tens.