BON CARNAVAL!!!

Per Carnaval, tot s'hi val, fins i tot que et deixin anar amb aquesta fila a la feina...

Ho sento, Lluís...

Divendres vaig tenir "noche nostálgica". Ens vam retrobar vora 50 "noies" que feia més de 20 anys que no ens veiem. Havíem estudiat juntes (unes a l'A i les altres al B) al cole Jesús Maria de Sant Andreu a Barcelona. Unes quantes havien dit de quedar a La Pubilla (el nostre bar) per prendre la cerveseta com abans. Vaig arribar a dos quarts de nou amb l'Araceli (que també viu a La Torre i també es va quedar a dormir a casa els pares, com jo) i ens vam posar a la barra.

Li vaig comentar: Mira, aquelles dues sembla com si també estiguessin aquí pel sopar. Ens tombem les quatre a l'hora i hòstia! com si haguéssim marxat de l'escola el divendres abans! Ma neboda havia vingut a veure'm per explicar-me coses del casament (es casa al juny). Va marxar. Amb una frase va resumir molt be el que passava: si cada vegada que entra algú, heu de fer el mateix escàndol... no veas! Les paraules més sentides en tota la nit van ser: que fuerte, que fuerte i si estàs igual!!!! Només ens vam adonar que havia passat el temps, quan ens vam aturar en meitat d'una conversa per comentar: jo, potser si que ha passat el temps, estem parlant de súpers, on està més barat i on es compra millor...

Riures i més riures i la nit es va quedar moooooolt curta. En acomiadar-nos ja estàvem parlant de per quant la propera.

Jo, molt xula, vaig dir: al tros dels meus sogres a l'estiu!

Avui fa deu anys que em despertava un diumenge al matí en un hotel de Burgos. Havíem anat a actuar amb el Ball de Diables (una sortida històrica! si no pregunteu a qualsevol diable que hagués anat...). Quan el Lluís i jo sortíem de l'habitació ens vam trobar al Sergi i a la Merit. (feia estona que ja estaven desperts, no com nosaltres i la majoria que gairebé no vam dormir, una "noche loca", vaja, amb "hormigaz" i tot! és clar que era carnaval...) i ens van donar la notícia: s'ha mort el Carles Sabaté de Sau! què!!! què dius??? durant el viatge de tornada, tots els diables, al·lucinant amb la notícia. S'havia mort el guapu dels cantants catalans. S'havia mort la veu del Boig per tu. S'havia mort el cantant de No he nascut per militar, El tren de Mitjanit, L'onze de Setembre, el cantant de tantes cançons cantades en tants concerts... el cantant del grup dels meus 20 anys (encara que jo era més de Sopa).

S'havia mort el meu James Dean català.

Fa poc vaig estar a Lasarte i, com no, un dels dies a dinar a Getaria (ja és tradició). Anàvem amb el Xavi i l'Anna i els hi volia ensenyar un dels pobles que més m'agraden del País Basc (a part d'Hondarribia, poble de postal). M'imagino que m'agrada, ara ja més pel que significa, pels anys que fa que hi vaig, com es menja, amb quina tranquilitat es passeja (almenys els que anem com a turistes), com es beu, com de tot... encara que aquest cop hi havíen dos que pagaven els estralls d'una nit mogudeta...

Que be que senten aquestes escapades...

Això del facebook és l'hòstia! Aquest cap de setmana m'he fet del grup de l'escola Jesús-Maria Sant Andreu i ja he retrobat un munt de companyes de vuitè (buuuuuuffff, un munt d'anys). En la pàgina de la Mireia he trobat aquestes perles.

A veure si em trobeu!