Divendres vaig tenir "noche nostálgica". Ens vam retrobar vora 50 "noies" que feia més de 20 anys que no ens veiem. Havíem estudiat juntes (unes a l'A i les altres al B) al cole Jesús Maria de Sant Andreu a Barcelona. Unes quantes havien dit de quedar a La Pubilla (el nostre bar) per prendre la cerveseta com abans. Vaig arribar a dos quarts de nou amb l'Araceli (que també viu a La Torre i també es va quedar a dormir a casa els pares, com jo) i ens vam posar a la barra.
Li vaig comentar: Mira, aquelles dues sembla com si també estiguessin aquí pel sopar. Ens tombem les quatre a l'hora i hòstia! com si haguéssim marxat de l'escola el divendres abans! Ma neboda havia vingut a veure'm per explicar-me coses del casament (es casa al juny). Va marxar. Amb una frase va resumir molt be el que passava: si cada vegada que entra algú, heu de fer el mateix escàndol... no veas! Les paraules més sentides en tota la nit van ser: que fuerte, que fuerte i si estàs igual!!!! Només ens vam adonar que havia passat el temps, quan ens vam aturar en meitat d'una conversa per comentar: jo, potser si que ha passat el temps, estem parlant de súpers, on està més barat i on es compra millor...
Riures i més riures i la nit es va quedar moooooolt curta. En acomiadar-nos ja estàvem parlant de per quant la propera.
Jo, molt xula, vaig dir: al tros dels meus sogres a l'estiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada