diumenge, 26 d’abril del 2009

ACABAT!!!


Acabat!!! Ara només falta planxar-lo i portar-lo a emmarcar.

Un altre cap de setmana passat. Soparillus (per cert, el Quim ens va fer una cassolada de cargols... mmmmm... de "chuparselosdedos"), visita turística pel polígon Les Gavarres: Decatlhon, Leroy Merlin (arreglem l'habitació! posem parquet! mira quines cuines!buf, vinga marxem, vaaaaa...), visita familiar, invitació a casament, compres, gintònics a l'Astut, al Bodegón, esmorzars a La Baixada, neteja, coca-cola a plaça i finalment, deures d'alemany (que no sé perquè els faig, perquè dimecres penso fer campana, marxo a Berliiiiiiiiiiiiiin!!!!!!!!!!)

diumenge, 19 d’abril del 2009




El que ha donat de si el cap de setmana: comprar, pelu, sortir, netejar, soparillu amb el cunyat i germana, gintònic a l'Astut, descansaaaaaaar, anar a l'assemblea dels diables, debat Salvem el Gaià, descansaaaaaar, passejar per la platja amb el Petit (aquest cop ningú ens ha preguntat que li ha passat), vermut a la plaça, fer els deures, començar el llibre Els homes que no estimaven les dones i cosir i cosir (ara només em queda acabar de repassar-lo i cosir el nom). I descansaaaaaar que demà és dilluns... zzzzzzz....



dimarts, 14 d’abril del 2009


Ja va agafant forma... ara a veure quan puc continuar-lo

diumenge, 12 d’abril del 2009


Fa anys vaig estar a l'hospital i en sortir bastant temps de baixa. Pensava que m'agobiaria moltíssim per estar a casa sense saber què fer: vale, una mica de tele, una mica d'ordinador, una mica de llegir... però soc un cul inquiet i em canso aviat d'estar fent el mateix molta estona. Una companya (la Bea, dona del Paulino) em va dir que perquè no feia algun treball manual, tipus punt de creu ja, ja, ja, ja, punt de creu!!!!!!!!!!!!! joooo!!! fent de maruja!!!! doncs ho vaig provar... no m'agraden gens els quadres de punt de creu, encara no he trobat cap com per fer-lo i penjar-lo a casa (puffff...) però els ositus (si, si ositus, perquè osets no m'agrada) per a nens els trobo moníssims. I suposo que als pares que els hi regalo també (almenys així ho espero .
N'he regalat un munt, pel Joel, la Marina, pel Gerard, l'Arnau... la última la Laia (ma fillola) però ja fa un any. I aquesta setmana santa he decidit començar un altre, perquè tindrem una altra veïna a Baix a Mar, la Maria, la parelleta del Quimet i l'Anna. I ja m'he enganxat. Em puc estar hores cosint, vaaaa una mica més, ja ho deixo, ja vaig... i al final em fa mal tot, l'esquena, les cames... perdo el món de vista, igual que quan agafes un llibre i no pots parar i et criden i ni sents. Però amb el punt de creu, apart d'això, em permet escoltar música, veure una peli, perdent-me això si algún tros o aiiiiiiinssssss, com ara "caguntot" un punt... ja no sé per on vaig. Us aniré posant el progrés...

divendres, 3 d’abril del 2009

Au va...

Ja fa dies que el Toni em deia que a veure si actualitzava el bloc. Anava a seguir amb la tònica dels últims i n'havia trobat a tants, que no sabia a qui posar. Avui mirant les notícies ho he tingut clar: n'hi ha molts, però he agafat la representació d'ells: Arantxa Quiroga.
Només un extracte del discurs:
"Hoy iniciamos la novena Legislatura en una Cámara plenamente
democrática, al servicio de toda la sociedad vasca. Un Parlamento plural, reflejo de una sociedad plural"
Com es pot ser tant cínic dient això? Serà el reflexe de la societat que ells volen, no la que realment existeix.
Ara entenc la sensació del meu nebot. Ha estat de viatge de fi de curs a Cantàbria i un dia van anar fins al País Basc a visitar el Guggenheim. En preguntar-li què que tal, em va dir: Santander m'ha encantat, però Bilbo l'he trobada una ciutat trista. I ara ho entenc...