diumenge, 12 d’abril del 2009


Fa anys vaig estar a l'hospital i en sortir bastant temps de baixa. Pensava que m'agobiaria moltíssim per estar a casa sense saber què fer: vale, una mica de tele, una mica d'ordinador, una mica de llegir... però soc un cul inquiet i em canso aviat d'estar fent el mateix molta estona. Una companya (la Bea, dona del Paulino) em va dir que perquè no feia algun treball manual, tipus punt de creu ja, ja, ja, ja, punt de creu!!!!!!!!!!!!! joooo!!! fent de maruja!!!! doncs ho vaig provar... no m'agraden gens els quadres de punt de creu, encara no he trobat cap com per fer-lo i penjar-lo a casa (puffff...) però els ositus (si, si ositus, perquè osets no m'agrada) per a nens els trobo moníssims. I suposo que als pares que els hi regalo també (almenys així ho espero .
N'he regalat un munt, pel Joel, la Marina, pel Gerard, l'Arnau... la última la Laia (ma fillola) però ja fa un any. I aquesta setmana santa he decidit començar un altre, perquè tindrem una altra veïna a Baix a Mar, la Maria, la parelleta del Quimet i l'Anna. I ja m'he enganxat. Em puc estar hores cosint, vaaaa una mica més, ja ho deixo, ja vaig... i al final em fa mal tot, l'esquena, les cames... perdo el món de vista, igual que quan agafes un llibre i no pots parar i et criden i ni sents. Però amb el punt de creu, apart d'això, em permet escoltar música, veure una peli, perdent-me això si algún tros o aiiiiiiinssssss, com ara "caguntot" un punt... ja no sé per on vaig. Us aniré posant el progrés...