PROU !

NO VULL UN DIA MUNDIAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA,

VULL UN MÓN SENSE VIOLÈNCIA MASCLISTA.

JA ÉS DIVENDRES!!!

QUANT FA QUE RENFE NO FUNCIONA BÉ ???!!!

QUANT FA QUE NO VEIG A LA MEVA MARE ???!!!

Pobrets...

Estava mirant fotos de gossos i no he pogut resistir posar aquest enllaç:

http://historiasdeldiaadia.com/blog/2006/11/22/por-que-los-perros-odian-halloween/

Cap de setmana

No deies que no tenies feina aquest cap de setmana?

A casa tens una concentració...

Lluita

Primero se llevaron a los negros,
pero como yo no soy negro, no me importó.

Después se llevaron a los judíos,
pero como yo no soy judío, no me importó.

Luego fueron los curas,
pero como yo no soy católico, no me importó.

Después vinieron a por mí,
pero ya era tarde.






Lluita encara que sigui pels altres,
potser els altres lluitaran per tu.

És estrany...

Avui és el primer dia que no tinc clau per entrar a l'Auca, ja les hem entregades. Se'm fa estrany passar per davant i no poder entrar-hi. Tants anys... tantes nits, tants amics, tantes històries... Són sentiments contraposats, per un banda hi ha la tranquil·litat de sortir de la feina i poder anar a prendre una cervesa com tothom, poder plantejar el futur, com quan, per exemple, parlem del partit de futbol Euskadi-Catalunya que es jugarà a Bilbao el dissabte 29 de desembre i podem participar i decidir si anem o no, però per l'altra banda està el sentiment de haver deixat una part de la teva vida (7 anys + 2 del Jordi) en aquell local. Hem fet infinitat d'històries, com la partida d'escacs humans (la foto que he posat) entre els diables i els serrallongues, concerts (un munt) que m'han agradat moltíssim, com quan va venir el Josep Thió (el de Sopa) o els del Miquel del Roig i d'altres que pensava que estava a punt de tirar-me per la finestra (menys mal que l'Auca és planta baixa) com el del Hip-Hop d'una setmana santa de no sé quan. He conegut una quantitat bestial de gent que no hagués conegut mai (sobretot per l'edat, és clar), gent maquíssima, gent que a vegades hagués matat (eh, Lopes?), gent divertidíssima, gent collonuda. Pica-pica castellers, esmorzars diablers, sopars de l'agrupació (amb suc de taronja inclòs, eh Susi i Lluís?), en fí, un munt d'històries... com diu (deien) els Brams en el seu últim concert: PER SEMPRE.