DISSABTE...

I penso fer com el col·lega (encara que a mi ni m'agrada el wisqui, ni fumo), però ho canviaré per un gin-tònic...

PER A TU

Avui per fi els estels s'han posat d'acord. Avui és el dia en què les ganes i el temps han coincidit per a fer-me actualitzar el bloc. I és que entre les festes, la malaltia, les festes, altre cop malaltia i tornar a treballar, les poques ganes que tenia les he hagut d'utilitzar per anar a la feina. I avui és el dia en què (com a no) l'altre està de reunió i m'he trobat un dissabte al matí en què o netejava o actualitzava i ja veieu quina de les dues opcions ha guanyat (encara que actualitzar tampoc entrava en els meus plans d'avui, però les opcions que tenia, era evident que havia de guanyar aquesta).

I per omplir una miqueta més i no perdre el costum, cançó d'en Llach (per a tu, perquè com el títol de la cançó tens un no sé què).


Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d´un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l´horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...

Tens un secret al somriure
que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t´estimo així i així sé que m´estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s´acosta...

Canto el somni dels teus ulls
perquè va més lluny d´aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.

M´agrades quan t´amotines
i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l´ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria, la ferotge guerra...

Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.

CANÇÓ DE NADAL PER A NINGÚ (Lluís Llach)

Sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà que avui
no obri la botella de xampany.

Sé que en un lloc lluny
potser algú pensarà que en altres racons
hi resten boques amb fam.

Però serà tan estranya gent
la que dubtarà un moment
per donar la mà al que no és germà.

I els que amb gran soroll
volem fer un nou món avui,
aquesta nit direm no.

I pels que l´avui és com el passat
tampoc trauran la seva mà.

I els que mudats anem a "Missa del gall"
no resem amb altra cara, que no cal.

Fora de l´església hi han homes ben cecs
la nostra boira els hi tapa el camí del vent.

Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum entre tot el fum.

I els que hem cridat tots som ben iguals
avui tancarem junts la porta.

I demà vindrà un nou despertar
ningú tindrà la cara roja.

Però sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà que al veure´m digui,
calla, ningú ha escoltat.

IL·LUSIONS OPTIQUES

Clica l'espiral.
Veuràs com es belluga. Posa la mà sobre el ratolí i mira fixament l'espiral durant 30 segons a una distància d'uns 20 cms.
Mira't la mà. No t'espantis, només és una il·lusió òptica...

Ho reconec. Estic enamorada del País Basc: del paisatge, de la gent i principalment, de la gastronomia (això sí, sempre sense perdre de vista el meu país). Un cop l'any, visita obligada. Aquest pont l'he aprofitat per anar-hi (aquest cop a Hondarribia, un poble de postal) i com no, un dels dies a dinar a Getaria.

Getaria és el poble de les olors. Si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi, no us ho penseu dos cops i, a més si us agrada com a mi el bon menjar. Passejant pels carrers pots anar olorant els peixos i les carns a la brassa, doncs tenen els focs al carrer. És tot un espectacle veure els cuiners com cuinen (però pensant-ho bé, és més espectacle veure els turistes com s'ho miren).

També tenen el txacolí (denominació d'origen, getariako txacolina), un vi blanc d'agulla, boníssim. I el poble en sí és preciós. Petit, rodejat de vinyes, amb molt turisme, tenen port, bars, restaurants, vida al carrer, no com aquí, que a les 9 de la nit ja no veus ni una ànima pel carrer nou. I a més molt orgullosos del que tenen. Com ens va dir un propietari d'una bodega (ja fa uns quants anys, la marca de la foto ):

nosaltres tenim el que tenim, i el poble és el que és, si caben 400 cotxes, el que fa 401 el convidem a aparcar al poble següent. Ningú ens farà canviar el que som.

I tenen el poble a rebentar.

LLIBERTAT

Ni sé com, Llibertat, hem vestit la teva imatge en el temps;

per no haver-te conegut t'hem ofert cançons d'amor

per a fer-te un poc menys absent.

La Llibertat aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I el teu nom, Llibertat, poc a poc l'abarateixen, meu amor,

sabent-nos enamorats venen ombres del teu cos per calmar la nostra antiga sed,

però així no ets tu.

La Llibertat aquesta dama encadenada que ens està esperant.

I potser, Llibertat, ets un somni fet bandera, tant se val. Cridarem sempre el teu nom com si viure només fos ésser pel·legrí a la teva font.

La Llibertataquesta dama encadenada que ens està esperant.

www.curasdesnudos.com