THE FAMILY

Tinc dues nebodes, una que viu a la Torre i l'altre a Barcelona. Aviat farà un any que li van donar les claus d'un pis de lloguer (800 €!!! a Sant Andreu, el nostre barri) i aviat faria un any que no hi anem per allà, ja que encara no l'hem vist.

Però avui, per fi, després d'Auques, compromissos i eleccions, anem a sopar! Li vaig preguntar què volia que portés, si vi o postres.

- Res! veniu a sopar i prou.

És clar que pensant-ho una miqueta els hi podriem portar una ampolleta de cava pels postres, o bé uns quants bombons pels cafès, ara que tenim la pastisseria Rovira tant a prop de casa... en fi, alguna coseta, ja que sempre queda bé portar quelcom quan et conviden. Però és clar, el què? si portes vi, obligues a canviar el que l'amfitrió o amfitriona ha pensat, si portes postres, també la pots fastidiar, ja que igual el cuiner o cuinera s'han passat la tarda fent un pastís de xocolata, o de poma, o de... però avui m'ho han posat la mar de fàcil.

Ja sé que els hi portaré: una garrafeta d'aigua (però que no em reguin les plantes amb ella!, que només és per ús de boca...).

Ai! perquè després ens diguin insolidaris.

NORMALITAT

Això dels blogs no està fet per a mi.

Llegir-los, seguir a tots els blocaires a veure que hi diuen, que n'opinen d'allò o d'allò altre, si, però escriure... al principi em feia gràcia tenir-ne (sembla que no ets ningú si no en tens) i penjava alguna foto, alguna lletra de cançó, algun que altre pensament.

Volia fer el seguiment de la campanya electoral, vista per (com sortia al Un, dos, tres) els "pobres sufridores", -penso que es deien així- (en aquest cas, els dos de la foto, el meu gos i jo), però vaig pensar que més valia que no. També seguir la política del poble (però sóc companya de qui sóc, i tot es pot malinterpretar), parlar dels llibres que m'agraden, de les sèries, dels viatges que faig, però soc molt mandrosa (i quan tinc ganes, no tinc temps) així que de moment us deixo aquest petit post i ara que ja hem tornat a la normalitat, a veure si m'animo (i algú em llegeix i em deixa algun missatge, porfa, porfa... ni que sigui com anònim) i penjo més sovint alguna que altra tonteria (perquè al cap i a la fi, seria com molts dels blogs que llegeixo).

Salut!

CONGRESO DE LOS DIPUTADOS

Jo, ja he estat (deute pendent amb la meva mare).

Ara falta que entre tots enviem al que te cuen a partir del dia 10.

DISSABTE...

I penso fer com el col·lega (encara que a mi ni m'agrada el wisqui, ni fumo), però ho canviaré per un gin-tònic...

PER A TU

Avui per fi els estels s'han posat d'acord. Avui és el dia en què les ganes i el temps han coincidit per a fer-me actualitzar el bloc. I és que entre les festes, la malaltia, les festes, altre cop malaltia i tornar a treballar, les poques ganes que tenia les he hagut d'utilitzar per anar a la feina. I avui és el dia en què (com a no) l'altre està de reunió i m'he trobat un dissabte al matí en què o netejava o actualitzava i ja veieu quina de les dues opcions ha guanyat (encara que actualitzar tampoc entrava en els meus plans d'avui, però les opcions que tenia, era evident que havia de guanyar aquesta).

I per omplir una miqueta més i no perdre el costum, cançó d'en Llach (per a tu, perquè com el títol de la cançó tens un no sé què).


Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d´un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l´horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...

Tens un secret al somriure
que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t´estimo així i així sé que m´estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s´acosta...

Canto el somni dels teus ulls
perquè va més lluny d´aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.

M´agrades quan t´amotines
i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l´ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria, la ferotge guerra...

Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.

CANÇÓ DE NADAL PER A NINGÚ (Lluís Llach)

Sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà que avui
no obri la botella de xampany.

Sé que en un lloc lluny
potser algú pensarà que en altres racons
hi resten boques amb fam.

Però serà tan estranya gent
la que dubtarà un moment
per donar la mà al que no és germà.

I els que amb gran soroll
volem fer un nou món avui,
aquesta nit direm no.

I pels que l´avui és com el passat
tampoc trauran la seva mà.

I els que mudats anem a "Missa del gall"
no resem amb altra cara, que no cal.

Fora de l´església hi han homes ben cecs
la nostra boira els hi tapa el camí del vent.

Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum entre tot el fum.

I els que hem cridat tots som ben iguals
avui tancarem junts la porta.

I demà vindrà un nou despertar
ningú tindrà la cara roja.

Però sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà que al veure´m digui,
calla, ningú ha escoltat.

IL·LUSIONS OPTIQUES

Clica l'espiral.
Veuràs com es belluga. Posa la mà sobre el ratolí i mira fixament l'espiral durant 30 segons a una distància d'uns 20 cms.
Mira't la mà. No t'espantis, només és una il·lusió òptica...