Sempre he estat al costat del meu company. Lluites per la gratuïtat de l'autopista, copaltav, salvem el gaià, etc., però quan el 2003 entra de regidor a l'ajuntament de Torredembarra, considero que només he d'estar en moments puntuals, ja no és la lluita de carrer, ara és institucional, és la seva feina i per tant, no crec que jo hi pinti gaire. Per això intento no deixar-me veure molt al seu costat a l'ajuntament, en plens, etc.
Per això no entenc com hi ha algú que per temes polítics, per fer mal a una persona, de retruc, acabi fent-me'l a mi. Fa anys quan vaig estar temps a l'hospital, vaig aprendre que la vida és per gaudir-la, viure-la dia a dia (encara que a vegades costi)i passar de rumors, mentides, etc. (encara que a vegades també costi). M'agradaria que si algú llegeix aquest post, li pogués fer arribar a qui ha anat escampant els rumors, que només espero que la dita que diu: tal fas, tal trobaràs, sigui certa i algun dia li arribi, encara que pensant-ho millor, com que jo no he de ser políticament correcta, també li pot fer arribar de part meva que se'n vagi a pendre pel sac.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
El diu té un problema. Però el que repeteix en té dos.
Fins i tot amb la rumoroligia més malintencionada hi ha reaacions de reafirmament.
No és tan cert que t'hagin fet mal. Molts no hem cregut rés. El cert és que t'has sentit ferida. Alleujat. Com molt bé diur, la vida és per a viurela. Lluny dels malintencionats? Difícil, estan per a tot arreu, però no costa tan de detectar-los.
Un anònim proper, encara que no parlem gaire.
Hola Núria:
¡A tomar vientos con los rumores! Que los que bien os conocemos no nos creemos nada de nada, es más, suena hasta ridículo.
Un besote y ¡arriba esos ánimos!
hola Nuria, eh...no sabia que tenies un blog, esta be. Sobre els rumors, jo no he sentit res, mai m'assabento de res, sembla que estigui en un altre planeta, be, cert es que visc a la pobla, i mes o menys, be ja m'ho explicaras demà, però com tots sabem, hi ha una serie de personatges sense vida, que tenen que inventar la dels altres, o no?, com l'amigo que te cuento del indigente...aprofito per saludar-te i molt be pel bloc, ah i les lletres de l'aniversari dels diables, estan molt xules,
SALUT I ENDAVANT
Publica un comentari a l'entrada