SERRAT

Volia posar Hoy puede ser un gran día (perquè ho pot ser, dissaaaaabte!!), però sobretot per treure'm del cap la Chacón i el seu anunci de les eleccions (ara que l'han feta ministra de defensa, buff!), però buscant al Youtube, he trobat aquesta perla, una de les cançons que més s'ha reproduït al "radiocassette" de ma germana, perquè el meu nebot, de petitó, només volia sentir aquesta cançó.

I a mi, m'encanta.

RECORDS

Dissabte, dia de neteja i d'actualització del bloc. Tenia temes per escriure, però fent neteja he trobat un cd de fotos de quan vaig anar a Sevilla amb ma germana i una amiga (cd fet per la Pili). M'ha fet il·lusió (i molta) doncs no en tenia cap, ja que fa un parell de mesos ens van entrar a casa i es van endur els portàtils, les càmeres de fotos i la de video. No tenia cap foto de res, ni de l'Auca (a excepció d'un parell de cd's, però amb la d'activitats que vàrem fer allà, us imagineu que amb un parell no tinc ni un 2%). No tinc el video de l'últim dia, ni del viatge a Madrid (regal de reis per ma mare), ni de Paris, ni de Lisboa, en fi, cap de l'era digital. Ja sé que es passen a cd, però fa mandra i dius, demà, ja ho faré demà que tindré més temps. Del viatge a Madrid, vaig començar a fer un àlbum (d'aquells de Fotoprix), el tenia gairebé enllestit i m'estava quedant de conya. Si m'hagués donat temps a enviar-ho...

Però que els donguin, perquè el que tinc al cap, segur que no m'ho poden treure mai!

(La foto és als Reales Alcazares, xulíssim)

THE FAMILY

Tinc dues nebodes, una que viu a la Torre i l'altre a Barcelona. Aviat farà un any que li van donar les claus d'un pis de lloguer (800 €!!! a Sant Andreu, el nostre barri) i aviat faria un any que no hi anem per allà, ja que encara no l'hem vist.

Però avui, per fi, després d'Auques, compromissos i eleccions, anem a sopar! Li vaig preguntar què volia que portés, si vi o postres.

- Res! veniu a sopar i prou.

És clar que pensant-ho una miqueta els hi podriem portar una ampolleta de cava pels postres, o bé uns quants bombons pels cafès, ara que tenim la pastisseria Rovira tant a prop de casa... en fi, alguna coseta, ja que sempre queda bé portar quelcom quan et conviden. Però és clar, el què? si portes vi, obligues a canviar el que l'amfitrió o amfitriona ha pensat, si portes postres, també la pots fastidiar, ja que igual el cuiner o cuinera s'han passat la tarda fent un pastís de xocolata, o de poma, o de... però avui m'ho han posat la mar de fàcil.

Ja sé que els hi portaré: una garrafeta d'aigua (però que no em reguin les plantes amb ella!, que només és per ús de boca...).

Ai! perquè després ens diguin insolidaris.

NORMALITAT

Això dels blogs no està fet per a mi.

Llegir-los, seguir a tots els blocaires a veure que hi diuen, que n'opinen d'allò o d'allò altre, si, però escriure... al principi em feia gràcia tenir-ne (sembla que no ets ningú si no en tens) i penjava alguna foto, alguna lletra de cançó, algun que altre pensament.

Volia fer el seguiment de la campanya electoral, vista per (com sortia al Un, dos, tres) els "pobres sufridores", -penso que es deien així- (en aquest cas, els dos de la foto, el meu gos i jo), però vaig pensar que més valia que no. També seguir la política del poble (però sóc companya de qui sóc, i tot es pot malinterpretar), parlar dels llibres que m'agraden, de les sèries, dels viatges que faig, però soc molt mandrosa (i quan tinc ganes, no tinc temps) així que de moment us deixo aquest petit post i ara que ja hem tornat a la normalitat, a veure si m'animo (i algú em llegeix i em deixa algun missatge, porfa, porfa... ni que sigui com anònim) i penjo més sovint alguna que altra tonteria (perquè al cap i a la fi, seria com molts dels blogs que llegeixo).

Salut!

CONGRESO DE LOS DIPUTADOS

Jo, ja he estat (deute pendent amb la meva mare).

Ara falta que entre tots enviem al que te cuen a partir del dia 10.

DISSABTE...

I penso fer com el col·lega (encara que a mi ni m'agrada el wisqui, ni fumo), però ho canviaré per un gin-tònic...

PER A TU

Avui per fi els estels s'han posat d'acord. Avui és el dia en què les ganes i el temps han coincidit per a fer-me actualitzar el bloc. I és que entre les festes, la malaltia, les festes, altre cop malaltia i tornar a treballar, les poques ganes que tenia les he hagut d'utilitzar per anar a la feina. I avui és el dia en què (com a no) l'altre està de reunió i m'he trobat un dissabte al matí en què o netejava o actualitzava i ja veieu quina de les dues opcions ha guanyat (encara que actualitzar tampoc entrava en els meus plans d'avui, però les opcions que tenia, era evident que havia de guanyar aquesta).

I per omplir una miqueta més i no perdre el costum, cançó d'en Llach (per a tu, perquè com el títol de la cançó tens un no sé què).


Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d´un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l´horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...

Tens un secret al somriure
que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t´estimo així i així sé que m´estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s´acosta...

Canto el somni dels teus ulls
perquè va més lluny d´aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.

M´agrades quan t´amotines
i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l´ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria, la ferotge guerra...

Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.