SANT JORDI (uns quants dels meus llibres 2)

Cita a Belgrad (d'Antoni Serra): He triat aquest com podia haver triat El complot dels anells, Es vessa una sang fàcil, Sota el signe de Sagitari, etc. És la primera col·lecció que em vaig comprar al Cercle de Lectors (sòcia ja fa "la friolera cantidad" de 22 anys, quan treballava en una gestoria al costat de la Sagrada Família i vaig fer-me sòcia en primer lloc del Círculo, ja que la versió catalana encara no existia). Vaig començar a treballar de molt joveneta, no us penseu...



Vendaval (d'Alberto Vázquez Figueroa): o Yáiza, o Tuareg, o Ébano, o Anaconda, o Marfil, o... el que vulgueu. No sé quin va ser el primer que vaig llegir, suposo que Tuareg, ja que és l'únic que tinc enquadernat diferent a la resta (penso que estava a casa dels meus pares). Va ser llegir el primer i començar a comprar-me la resta.



Qualsevol de l'editorial Lunwerg: en especial Maestros antiguos i Maestros modernos del Museo Thyssen-Bornemisza. Vaig treballar vora cinc anys en la part administrativa d'aquesta editorial, però aquests dos volums són de tanta envergadura, que durant uns mesos vaig passar a ajudar a la cap de producció. Vaig conèixer fotògrafs impressionants: Xurxo Lobato, Toni Catany, Cristina García Rodero... Si us agrada la fotografia i no coneixeu els llibres que publica Lunwerg, no sabeu el que us perdeu. Són uns llibres al·lucinants.



Constitució espanyola: en primer lloc, perquè és qui ens regeix (per collons) i en segon lloc perquè odio les oposicions i sobretot tenir que estudiar-la de memòria. Bufffff.... si quan volen se la passen pel forro...

Continuarà...

SANT JORDI (uns quants dels meus llibres)

Acte de violència (de Manuel de Pedrolo): perquè amb ell vaig redescobrir a Pedrolo, després d'anys d'haver llegit el Mecanoscrit per obligació a l'escola, com tothom.

Caballo de Troya (de J.J.Benítez): Però el primer. Narració fantàstica dels últims dies de la vida de Jesucrist explicada per un científic americà que pot viatjar en el temps i ha de triar una època. Decideix aquesta. Un personatge real, lluitador i revolucionari, un líder (no de la manera com ens el expliquen).

Fabulari Amades (de Jan Grau): perquè a part de viatjar al món imaginari de la nostra mitologia popular, va ser el primer llibre que vaig coordinar tota sola l'edició, ja que el jefe estava a Cuba.

Guia visual de Praga: perquè és una ciutat al·lucinant i el millor viatge que he fet.

Ranxets. La cuina a Torredembarra (varis autors): perquè m'encanta la cuina (la de no obligació) i amb aquesta quarta edició vàrem suar. Quan ja teníem els llibres impressos, ens adonem que no hem posat el nom dels autors (la gent que formava part l'any 1985 del Centre d'Estudis "Sinibald de Mas") i vàrem haver de posar enganxines a tots els llibres (!!)

Continuarà...

14 D'ABRIL

SERRAT

Volia posar Hoy puede ser un gran día (perquè ho pot ser, dissaaaaabte!!), però sobretot per treure'm del cap la Chacón i el seu anunci de les eleccions (ara que l'han feta ministra de defensa, buff!), però buscant al Youtube, he trobat aquesta perla, una de les cançons que més s'ha reproduït al "radiocassette" de ma germana, perquè el meu nebot, de petitó, només volia sentir aquesta cançó.

I a mi, m'encanta.

RECORDS

Dissabte, dia de neteja i d'actualització del bloc. Tenia temes per escriure, però fent neteja he trobat un cd de fotos de quan vaig anar a Sevilla amb ma germana i una amiga (cd fet per la Pili). M'ha fet il·lusió (i molta) doncs no en tenia cap, ja que fa un parell de mesos ens van entrar a casa i es van endur els portàtils, les càmeres de fotos i la de video. No tenia cap foto de res, ni de l'Auca (a excepció d'un parell de cd's, però amb la d'activitats que vàrem fer allà, us imagineu que amb un parell no tinc ni un 2%). No tinc el video de l'últim dia, ni del viatge a Madrid (regal de reis per ma mare), ni de Paris, ni de Lisboa, en fi, cap de l'era digital. Ja sé que es passen a cd, però fa mandra i dius, demà, ja ho faré demà que tindré més temps. Del viatge a Madrid, vaig començar a fer un àlbum (d'aquells de Fotoprix), el tenia gairebé enllestit i m'estava quedant de conya. Si m'hagués donat temps a enviar-ho...

Però que els donguin, perquè el que tinc al cap, segur que no m'ho poden treure mai!

(La foto és als Reales Alcazares, xulíssim)

THE FAMILY

Tinc dues nebodes, una que viu a la Torre i l'altre a Barcelona. Aviat farà un any que li van donar les claus d'un pis de lloguer (800 €!!! a Sant Andreu, el nostre barri) i aviat faria un any que no hi anem per allà, ja que encara no l'hem vist.

Però avui, per fi, després d'Auques, compromissos i eleccions, anem a sopar! Li vaig preguntar què volia que portés, si vi o postres.

- Res! veniu a sopar i prou.

És clar que pensant-ho una miqueta els hi podriem portar una ampolleta de cava pels postres, o bé uns quants bombons pels cafès, ara que tenim la pastisseria Rovira tant a prop de casa... en fi, alguna coseta, ja que sempre queda bé portar quelcom quan et conviden. Però és clar, el què? si portes vi, obligues a canviar el que l'amfitrió o amfitriona ha pensat, si portes postres, també la pots fastidiar, ja que igual el cuiner o cuinera s'han passat la tarda fent un pastís de xocolata, o de poma, o de... però avui m'ho han posat la mar de fàcil.

Ja sé que els hi portaré: una garrafeta d'aigua (però que no em reguin les plantes amb ella!, que només és per ús de boca...).

Ai! perquè després ens diguin insolidaris.

NORMALITAT

Això dels blogs no està fet per a mi.

Llegir-los, seguir a tots els blocaires a veure que hi diuen, que n'opinen d'allò o d'allò altre, si, però escriure... al principi em feia gràcia tenir-ne (sembla que no ets ningú si no en tens) i penjava alguna foto, alguna lletra de cançó, algun que altre pensament.

Volia fer el seguiment de la campanya electoral, vista per (com sortia al Un, dos, tres) els "pobres sufridores", -penso que es deien així- (en aquest cas, els dos de la foto, el meu gos i jo), però vaig pensar que més valia que no. També seguir la política del poble (però sóc companya de qui sóc, i tot es pot malinterpretar), parlar dels llibres que m'agraden, de les sèries, dels viatges que faig, però soc molt mandrosa (i quan tinc ganes, no tinc temps) així que de moment us deixo aquest petit post i ara que ja hem tornat a la normalitat, a veure si m'animo (i algú em llegeix i em deixa algun missatge, porfa, porfa... ni que sigui com anònim) i penjo més sovint alguna que altra tonteria (perquè al cap i a la fi, seria com molts dels blogs que llegeixo).

Salut!