diumenge, 28 de setembre del 2008
INAUGURACIÓ
Ahir vaig estar a Renau a la inauguració de la casa del Robert i la Marta (i de la Ruth i del Tushard, no sé si s'escriu així).
Bon menjar (la festa era un "yopongo") o com va dir el Robert una "festa de traje" (yo traje tortilla, yo traje ensalada...) bona música (vam ser els primers oients de la Yay@s blues band,) bons gintònics (amb copa de vidre, un munt de glaçonets, llimona collida del llimoner del darrera la casa, poc gin i molta tònica) bon ambient...vaja una superfesta i amb molt bon rotllo.
dijous, 25 de setembre del 2008
CORREFOC SANTA TECLA
divendres, 12 de setembre del 2008
IL·LEGALITAT??????
dimarts, 9 de setembre del 2008
El dissabte vaig anar al sopar del carrer Freginal. Em va transportar als anys 50, amb els records explicats per la meva mare de les festes que organitzaven al seu carrer de Barcelona (sant Gil, al costat del Pes de la Palla), festes que servien per conèixer els veïns que hi vivien als carrers del costat (un d'ells el meu pare). Les quatre banderetes, les taules llargues on hi dipositaven allò que havien cuinat (amb el que tenien) el sopar per a compartir entre ells i els músics que tocarien a la nit i que també hi vivien al carrer (algun any, tenien orquestreta i tot, de fora). Només va faltar el ball del fanalet...
El diumenge, fotògrafa oficial de l'Entesa de Progrès. El Lluís havia d'anar a la roda de premsa de la Plataforma pel dret a decidir, que convocava a la manifestació de dijous, com a representant de l'Entesa (entitat fundadora de la Plataforma). Es va deixar veure tothom, el Madí, el Felip Puig, el Colom, l'Oriol Pujol (quan el veig, només em ve al cap el Queco Novell a Polònia), el Ridao, la Camats, etc, etc. Jo, a primera fila amb els periodistes, foto cap aquí, ara de lluny per agafar-ho tot, ara foto cap allà, només faltava que em preguntessin de quin mitjà era...
Després dinar al Sagardi i cap a la Torre. Dilluns, a treballar! tornem-hi després de les vacances...
divendres, 5 de setembre del 2008
BRUTAL
L'actuació dels diables, tant en el ball parlat com en la carretillada, brutal. Però si m'he de quedar amb un moment de la festa (bé, dos, perquè l'encesa final de la carretillada, sens dubte, genial) em quedo amb el versot de la Núria. Aquest any no he pogut anar a cap assaig de versots, així que per mi era sorpresa total. Jo, que soc de "Barçalona", no hi hagut manera que em sortís l'accent donat per ella. Potser és que no soc ben bé de la mateixa zona de Barna, o potser com em deien: és que tu ja estàs molt adaptada a la Torre.
dimarts, 2 de setembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)