dimecres, 31 de desembre del 2008

dijous, 25 de desembre del 2008

dimecres, 5 de novembre del 2008

UTOPIA?


Si en l'argument d'aquesta pel·lícula, el protagonista explicava que Reagan seria president i reien, "com pot un actor arribar a president!" els hi digués que ho seria Obama (???? qui és aquest? un negre...) encara riurien més.

Si fa cinquanta anys hagués sigut impensable que un home negre arribés a la presidència del país (segons diuen) més poderòs del món, encara em queden esperances per al meu.

Qui sap, potser algún dia el veurem, si més no, amb el concert econòmic que li pertoca.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

JA HE TORNAT




Ja he tornat del viatge anual que fem la Susanna, la Pili i jo. Vam començar fa dos anys, de conya en conya a dir que marxariem un cap de setmana. I dit i fet. Guardiola de llauna (per no poder obrir-la) i a posar 5 euros a la setmana. I funciona! no et dones compte i en un any has recollit un bon potet. Després a decidir destí i a buscar bitllets d'avió, hotel, etc. El primer any a Sevilla, el segon a Lisboa i aquest any a Granada. Ha sigut un viatge divertidíssim i el més divertit de tot, és el conyàs que ens va estar donant la meva germana amb que volia veure el patio de los leones, imatge que tenia gravada del cole del llibre d'història. I que ens va passar???? doncs que els lleons no hi eren (la primera foto). S'estàn restaurant! 800 anys sense moure's i un cap de setmana que anem foten el camp... no hi ha dret.

dimecres, 15 d’octubre del 2008


Tornarem a lluitar,
tornarem a sofrir,
tornarem a vèncer

diumenge, 12 d’octubre del 2008

12 D'OCTUBRE: RES A CELEBRAR

És la primera vegada que estic d'acord amb unes declaracions del Rajoy.

Juassjuasssjuaaasss!!!!!!!!!!!!!!!!

dimecres, 8 d’octubre del 2008

ULTRATGE??




COM DIU EL MIKEL, QUE LES DEN.

diumenge, 28 de setembre del 2008

INAUGURACIÓ





Ahir vaig estar a Renau a la inauguració de la casa del Robert i la Marta (i de la Ruth i del Tushard, no sé si s'escriu així).

Bon menjar (la festa era un "yopongo") o com va dir el Robert una "festa de traje" (yo traje tortilla, yo traje ensalada...) bona música (vam ser els primers oients de la Yay@s blues band,) bons gintònics (amb copa de vidre, un munt de glaçonets, llimona collida del llimoner del darrera la casa, poc gin i molta tònica) bon ambient...vaja una superfesta i amb molt bon rotllo.

dijous, 25 de setembre del 2008

CORREFOC SANTA TECLA

A punt de sortir del local de la Joves per anar a la plaça de la Mitja Lluna a començar el correfoc.

Comencem. Tarragona està plena de gom a gom. A cap diable li falta un acompanyant.

Fotos artístiques (no hi ha manera que ens surtin com al Ricard!)


El Guillem atent per veure com fan el cercle (ho fan bé, molt bé...)

El Lupi. Carrega, carrega...

Final. Fins d'aquí dos anys (esperem)

divendres, 12 de setembre del 2008

IL·LEGALITAT??????


Des de quan preguntar al poble és il·legal?

No fer-ho, o no deixar fer-ho, sembla més aviat d'estats dictatorials...

dijous, 11 de setembre del 2008




Acte no institucional a Torredembarra - 11 de setembre de 2008.

11 DE SETEMBRE



dimarts, 9 de setembre del 2008





El dissabte vaig anar al sopar del carrer Freginal. Em va transportar als anys 50, amb els records explicats per la meva mare de les festes que organitzaven al seu carrer de Barcelona (sant Gil, al costat del Pes de la Palla), festes que servien per conèixer els veïns que hi vivien als carrers del costat (un d'ells el meu pare). Les quatre banderetes, les taules llargues on hi dipositaven allò que havien cuinat (amb el que tenien) el sopar per a compartir entre ells i els músics que tocarien a la nit i que també hi vivien al carrer (algun any, tenien orquestreta i tot, de fora). Només va faltar el ball del fanalet...

El diumenge, fotògrafa oficial de l'Entesa de Progrès. El Lluís havia d'anar a la roda de premsa de la Plataforma pel dret a decidir, que convocava a la manifestació de dijous, com a representant de l'Entesa (entitat fundadora de la Plataforma). Es va deixar veure tothom, el Madí, el Felip Puig, el Colom, l'Oriol Pujol (quan el veig, només em ve al cap el Queco Novell a Polònia), el Ridao, la Camats, etc, etc. Jo, a primera fila amb els periodistes, foto cap aquí, ara de lluny per agafar-ho tot, ara foto cap allà, només faltava que em preguntessin de quin mitjà era...

Després dinar al Sagardi i cap a la Torre. Dilluns, a treballar! tornem-hi després de les vacances...

divendres, 5 de setembre del 2008

BRUTAL


L'actuació dels diables, tant en el ball parlat com en la carretillada, brutal. Però si m'he de quedar amb un moment de la festa (bé, dos, perquè l'encesa final de la carretillada, sens dubte, genial) em quedo amb el versot de la Núria. Aquest any no he pogut anar a cap assaig de versots, així que per mi era sorpresa total. Jo, que soc de "Barçalona", no hi hagut manera que em sortís l'accent donat per ella. Potser és que no soc ben bé de la mateixa zona de Barna, o potser com em deien: és que tu ja estàs molt adaptada a la Torre.

dimarts, 2 de setembre del 2008

dissabte, 2 d’agost del 2008

dissabte, 26 de juliol del 2008


Ho guardo tot. Retalls de premsa, fotos, entrades de museus, d'espectacles, paperets que signifiquen alguna cosa (perquè hi ha un dibuixet, una nota...), records de viatges (fulletons...) i no sóc l'única (el Lluís també guarda revistes d'abans de coneixèr-nos). Sort que hi ha caixes de pell i de cartró superxules (abans forrava caixes de sabates) i tot el que he dit abans deixa de ser caos i desordre. De quan en quan m'agafa la dèria de neteja i llenço part de tot això (amb 38 anys imagineu quants records podria tenir, necessitaria un magatzem per guardar-ho tot). Hi ha coses que són impossibles de llençar, com serien les fotos o les entrades d'espectacles. L'altre dia fent dissabte, vaig trobar l'entrada del primer concert que vaig anar amb el Lluís i evidentment aquesta és una de les coses que em serien impossibles de tirar.


divendres, 18 de juliol del 2008

ELS MILLORS



Ja tornem a ser divendres de cap de setmana normal, després de la ressaca de la festa el quadre. Ressaca? He dit ressaca? Bé, si algú va tenir ressaca deuria ser un jove, un previsor, un jeta, o un ...

Jove, perquè són els que acostumen a fer botellón i ja es portaven les litrones i els calimotxos, previsor si ja no s'és tan jove i va pensar que com que normalment hi ha molta gent al ball i s'han der fer cues per aconseguir un cubata (cues, una pel tiquet i l'altre per la beguda) hagués portat alguna petaqueta (si fos jove faria botellón, però com que ja no ho és tan se li diu previsor). Si s'hagués colat en aquella cua de gent, un jeta (ho reconec, jo en una ocasió vaig pertànyer a aquesta definició, però no vaig poder ressistir-me). Un ... podem posar-li molts mots.

No sé que coi va passar al bar, però el que és segur és que qui va portar les barres (bé, barra), segur, segur, que mai havia vist la festa major de la Torre. Menys mal que era la del quadre, perquè arriba a ser la grossa i aquell bar se'l mengen. Podem mirar-ho per la part positiva i és que l'ajuntament va prevenir algun que altre coma etílic, perquè entre cervesa i cervesa, el puntet ja se t'havia passat.

Que serveixi l'experiència per properes vegades i si-us-plau: DIABLES, PORTEM LES BARRES!!!!! QUE SOM ELS MILLORS!!!!!

(Dues coses, en això de portar barres també reconec ser una mica jeta, però son 20 anys fent de diable i me mamat moltes organitzacions de concerts i moltes barres, ara els hi toca als nous i segona: som els millors i no només portant barres, en foc, en gresca, en ...) Salut i a per 20 anys més! ;-)

divendres, 11 de juliol del 2008


M'encanten els cargols, però com torni al Rafal i me'n trobi un com aquest...

dissabte, 5 de juliol del 2008

BRICOMANIA



L'anunci és exagerat. Però no sé com hagués deixat jo la paret, després de penjar aquest matí la meva composició de fotos de París (amb els marcs de diferents mides comprats ahir a l'Ikea!). Menys mal que a algú se li va ocórrer inventar els clauets "cuelga fácil", sense taladro, ni tacs, ni claus de ganxo...

dilluns, 30 de juny del 2008

RUMORS

Sempre he estat al costat del meu company. Lluites per la gratuïtat de l'autopista, copaltav, salvem el gaià, etc., però quan el 2003 entra de regidor a l'ajuntament de Torredembarra, considero que només he d'estar en moments puntuals, ja no és la lluita de carrer, ara és institucional, és la seva feina i per tant, no crec que jo hi pinti gaire. Per això intento no deixar-me veure molt al seu costat a l'ajuntament, en plens, etc.

Per això no entenc com hi ha algú que per temes polítics, per fer mal a una persona, de retruc, acabi fent-me'l a mi. Fa anys quan vaig estar temps a l'hospital, vaig aprendre que la vida és per gaudir-la, viure-la dia a dia (encara que a vegades costi)i passar de rumors, mentides, etc. (encara que a vegades també costi). M'agradaria que si algú llegeix aquest post, li pogués fer arribar a qui ha anat escampant els rumors, que només espero que la dita que diu: tal fas, tal trobaràs, sigui certa i algun dia li arribi, encara que pensant-ho millor, com que jo no he de ser políticament correcta, també li pot fer arribar de part meva que se'n vagi a pendre pel sac.

diumenge, 29 de juny del 2008

dimecres, 25 de juny del 2008

SEGURETAT CIUTADANA


"A mig dia d’avui, s’ha decidit per part de l’alcalde i per mi mateixa, la suspensió del castell de focs de Sant Joan, dit acord s’ha pres desprès de valorar la climatologia i de rebre informes desfavorables per la seguretat del ciutadà tant, del responsable de la Policia Local com de la mateixa empresa de pirotècnia, els propers dies ..."


Extret del bloc de la regidora de cultura. Sí senyor, així ha de ser. Focs d'artifici anul·lats per precaució. Ja va be que es prenguin mesures en preveure que pot haver-hi perill i, a més, si són mesures impopulars.


Ara només falta que les mesures es prenguin per tot. O no és també un perill per a les persones construïr en una zona inundable?

dimecres, 11 de juny del 2008



Treballo al polígon Roques Planes. Ahir o abans d'ahir vaig veure a la rotonda que hi ha al costat de la benzinera uns operaris treballant amb un munt de lletres blanques i més material per terra. Què deu ser això? Propaganda d'estiu? PortAventura ha canviat a Woody Woodpecker(per mi sempre serà el Pájaro Loco) per una altra estratègia comercial? Tan hortera com la de l'ocell? Doncs NO! pitjor. Amb els nostres caleronets, algú ha decidit posar en lletres enooooooormes el nom de la nostra població, no fos cas que els pobrets turistes (com si no sabéssin que entren a La Torre) es perdin i passin de llarg (Altafulla ja en té prou de turistes, aquests són noooooostres). Però no tenint prou amb les lletres, darrera hi ha l'escut i a sobre una corona, amb bandera espanyola inclosa, que potser no era la intenció, però és el que sembla, o potser soc jo que ho he vist malament, però m'haureu de perdonar, perquè la visió, la veritat, m'ha despistat tant, que he hagut de donar cop de volant per entrar al polígon i no continuar donant tombs a la rotonda per acabar de creure-m'ho.


A qui se li hagi acudit, espero que pugui dormir bé, perquè jo, encara tinc malsons de lletres gegants que em persegueixen...

dimecres, 4 de juny del 2008

diumenge, 25 de maig del 2008

SENSE COMENTARIS...


I dic sense comentaris, perquè pel tipus d'escriptura sembla una persona gran. Algú que no va tenir l'oportunitat d'estudiar com la majoria de la gent més jove que ella.

dijous, 15 de maig del 2008

MANIFEST BLOCAIRE CONTRA EL TRANSVASAMENT

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

15 de maig de 2008

divendres, 25 d’abril del 2008

dimarts, 22 d’abril del 2008

SANT JORDI (uns quants dels meus llibres 2)



Cita a Belgrad (d'Antoni Serra): He triat aquest com podia haver triat El complot dels anells, Es vessa una sang fàcil, Sota el signe de Sagitari, etc. És la primera col·lecció que em vaig comprar al Cercle de Lectors (sòcia ja fa "la friolera cantidad" de 22 anys, quan treballava en una gestoria al costat de la Sagrada Família i vaig fer-me sòcia en primer lloc del Círculo, ja que la versió catalana encara no existia). Vaig començar a treballar de molt joveneta, no us penseu...



Vendaval (d'Alberto Vázquez Figueroa): o Yáiza, o Tuareg, o Ébano, o Anaconda, o Marfil, o... el que vulgueu. No sé quin va ser el primer que vaig llegir, suposo que Tuareg, ja que és l'únic que tinc enquadernat diferent a la resta (penso que estava a casa dels meus pares). Va ser llegir el primer i començar a comprar-me la resta.



Qualsevol de l'editorial Lunwerg: en especial Maestros antiguos i Maestros modernos del Museo Thyssen-Bornemisza. Vaig treballar vora cinc anys en la part administrativa d'aquesta editorial, però aquests dos volums són de tanta envergadura, que durant uns mesos vaig passar a ajudar a la cap de producció. Vaig conèixer fotògrafs impressionants: Xurxo Lobato, Toni Catany, Cristina García Rodero... Si us agrada la fotografia i no coneixeu els llibres que publica Lunwerg, no sabeu el que us perdeu. Són uns llibres al·lucinants.



Constitució espanyola: en primer lloc, perquè és qui ens regeix (per collons) i en segon lloc perquè odio les oposicions i sobretot tenir que estudiar-la de memòria. Bufffff.... si quan volen se la passen pel forro...

Continuarà...

dissabte, 19 d’abril del 2008

SANT JORDI (uns quants dels meus llibres)






Acte de violència (de Manuel de Pedrolo): perquè amb ell vaig redescobrir a Pedrolo, després d'anys d'haver llegit el Mecanoscrit per obligació a l'escola, com tothom.




Caballo de Troya (de J.J.Benítez): Però el primer. Narració fantàstica dels últims dies de la vida de Jesucrist explicada per un científic americà que pot viatjar en el temps i ha de triar una època. Decideix aquesta. Un personatge real, lluitador i revolucionari, un líder (no de la manera com ens el expliquen).




Fabulari Amades (de Jan Grau): perquè a part de viatjar al món imaginari de la nostra mitologia popular, va ser el primer llibre que vaig coordinar tota sola l'edició, ja que el jefe estava a Cuba.




Guia visual de Praga: perquè és una ciutat al·lucinant i el millor viatge que he fet.




Ranxets. La cuina a Torredembarra (varis autors): perquè m'encanta la cuina (la de no obligació) i amb aquesta quarta edició vàrem suar. Quan ja teníem els llibres impressos, ens adonem que no hem posat el nom dels autors (la gent que formava part l'any 1985 del Centre d'Estudis "Sinibald de Mas") i vàrem haver de posar enganxines a tots els llibres (!!)




Continuarà...

dilluns, 14 d’abril del 2008

14 D'ABRIL

dissabte, 12 d’abril del 2008

SERRAT



Volia posar Hoy puede ser un gran día (perquè ho pot ser, dissaaaaabte!!), però sobretot per treure'm del cap la Chacón i el seu anunci de les eleccions (ara que l'han feta ministra de defensa, buff!), però buscant al Youtube, he trobat aquesta perla, una de les cançons que més s'ha reproduït al "radiocassette" de ma germana, perquè el meu nebot, de petitó, només volia sentir aquesta cançó.

I a mi, m'encanta.

dissabte, 5 d’abril del 2008

RECORDS



Dissabte, dia de neteja i d'actualització del bloc. Tenia temes per escriure, però fent neteja he trobat un cd de fotos de quan vaig anar a Sevilla amb ma germana i una amiga (cd fet per la Pili). M'ha fet il·lusió (i molta) doncs no en tenia cap, ja que fa un parell de mesos ens van entrar a casa i es van endur els portàtils, les càmeres de fotos i la de video. No tenia cap foto de res, ni de l'Auca (a excepció d'un parell de cd's, però amb la d'activitats que vàrem fer allà, us imagineu que amb un parell no tinc ni un 2%). No tinc el video de l'últim dia, ni del viatge a Madrid (regal de reis per ma mare), ni de Paris, ni de Lisboa, en fi, cap de l'era digital. Ja sé que es passen a cd, però fa mandra i dius, demà, ja ho faré demà que tindré més temps. Del viatge a Madrid, vaig començar a fer un àlbum (d'aquells de Fotoprix), el tenia gairebé enllestit i m'estava quedant de conya. Si m'hagués donat temps a enviar-ho...


Però que els donguin, perquè el que tinc al cap, segur que no m'ho poden treure mai!
(La foto és als Reales Alcazares, xulíssim)

dissabte, 29 de març del 2008

THE FAMILY


Tinc dues nebodes, una que viu a la Torre i l'altre a Barcelona. Aviat farà un any que li van donar les claus d'un pis de lloguer (800 €!!! a Sant Andreu, el nostre barri) i aviat faria un any que no hi anem per allà, ja que encara no l'hem vist.


Però avui, per fi, després d'Auques, compromissos i eleccions, anem a sopar! Li vaig preguntar què volia que portés, si vi o postres.


- Res! veniu a sopar i prou.


És clar que pensant-ho una miqueta els hi podriem portar una ampolleta de cava pels postres, o bé uns quants bombons pels cafès, ara que tenim la pastisseria Rovira tant a prop de casa... en fi, alguna coseta, ja que sempre queda bé portar quelcom quan et conviden. Però és clar, el què? si portes vi, obligues a canviar el que l'amfitrió o amfitriona ha pensat, si portes postres, també la pots fastidiar, ja que igual el cuiner o cuinera s'han passat la tarda fent un pastís de xocolata, o de poma, o de... però avui m'ho han posat la mar de fàcil.


Ja sé que els hi portaré: una garrafeta d'aigua (però que no em reguin les plantes amb ella!, que només és per ús de boca...).


Ai! perquè després ens diguin insolidaris.

dimecres, 26 de març del 2008

NORMALITAT

Això dels blogs no està fet per a mi.

Llegir-los, seguir a tots els blocaires a veure que hi diuen, que n'opinen d'allò o d'allò altre, si, però escriure... al principi em feia gràcia tenir-ne (sembla que no ets ningú si no en tens) i penjava alguna foto, alguna lletra de cançó, algun que altre pensament.
Volia fer el seguiment de la campanya electoral, vista per (com sortia al Un, dos, tres) els "pobres sufridores", -penso que es deien així- (en aquest cas, els dos de la foto, el meu gos i jo), però vaig pensar que més valia que no. També seguir la política del poble (però sóc companya de qui sóc, i tot es pot malinterpretar), parlar dels llibres que m'agraden, de les sèries, dels viatges que faig, però soc molt mandrosa (i quan tinc ganes, no tinc temps) així que de moment us deixo aquest petit post i ara que ja hem tornat a la normalitat, a veure si m'animo (i algú em llegeix i em deixa algun missatge, porfa, porfa... ni que sigui com anònim) i penjo més sovint alguna que altra tonteria (perquè al cap i a la fi, seria com molts dels blogs que llegeixo).
Salut!

dijous, 7 de febrer del 2008

CONGRESO DE LOS DIPUTADOS

Jo, ja he estat (deute pendent amb la meva mare).
Ara falta que entre tots enviem al que te cuen a partir del dia 10.

dissabte, 19 de gener del 2008

DISSABTE...


I penso fer com el col·lega (encara que a mi ni m'agrada el wisqui, ni fumo), però ho canviaré per un gin-tònic...

dissabte, 12 de gener del 2008

PER A TU

Avui per fi els estels s'han posat d'acord. Avui és el dia en què les ganes i el temps han coincidit per a fer-me actualitzar el bloc. I és que entre les festes, la malaltia, les festes, altre cop malaltia i tornar a treballar, les poques ganes que tenia les he hagut d'utilitzar per anar a la feina. I avui és el dia en què (com a no) l'altre està de reunió i m'he trobat un dissabte al matí en què o netejava o actualitzava i ja veieu quina de les dues opcions ha guanyat (encara que actualitzar tampoc entrava en els meus plans d'avui, però les opcions que tenia, era evident que havia de guanyar aquesta).

I per omplir una miqueta més i no perdre el costum, cançó d'en Llach (per a tu, perquè com el títol de la cançó tens un no sé què).


Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d´un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l´horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...

Tens un secret al somriure
que és un ensurt pel somni plàcid dels omnipotents.
El cor et bat en revolta.
Fent-te insubmís als guardes del correcte pensament.
I aquesta llum als teus ulls
que és esperança i demà,
t´estimo així i així sé que m´estimes
quan frec a frec obrim la nostra vida
a un aire nou que empeny amb força
un món que ja s´acosta...

Canto el somni dels teus ulls
perquè va més lluny d´aquest meu somni,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.

M´agrades quan t´amotines
i pirateges nous vaixells per anar contracorrent.
Ningú no sap com comprar-te
ni com tornar més pla el pols del teu arrauxat cervell.
Perquè la llum dels teus ulls
és flama encesa i perill
per l´ordre de la por que fa correcte
acceptar com normalitat certa
la injustícia, la misèria, la ferotge guerra...

Canto el somni dels teus ulls
perquè en ell perviu tot el que estimo,
hi ha un poema de futur
en l´anhel que t´omple la mirada,
i és el teu somriure qui el proclama.