divendres, 21 de desembre del 2007

CANÇÓ DE NADAL PER A NINGÚ (Lluís Llach)

Sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà que avui
no obri la botella de xampany.

Sé que en un lloc lluny
potser algú pensarà que en altres racons
hi resten boques amb fam.

Però serà tan estranya gent
la que dubtarà un moment
per donar la mà al que no és germà.

I els que amb gran soroll
volem fer un nou món avui,
aquesta nit direm no.

I pels que l´avui és com el passat
tampoc trauran la seva mà.

I els que mudats anem a "Missa del gall"
no resem amb altra cara, que no cal.

Fora de l´església hi han homes ben cecs
la nostra boira els hi tapa el camí del vent.

Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum entre tot el fum.

I els que hem cridat tots som ben iguals
avui tancarem junts la porta.

I demà vindrà un nou despertar
ningú tindrà la cara roja.

Però sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà que al veure´m digui,
calla, ningú ha escoltat.

dissabte, 15 de desembre del 2007

IL·LUSIONS OPTIQUES

Clica l'espiral.
Veuràs com es belluga. Posa la mà sobre el ratolí i mira fixament l'espiral durant 30 segons a una distància d'uns 20 cms.
Mira't la mà. No t'espantis, només és una il·lusió òptica...


dilluns, 10 de desembre del 2007


Ho reconec. Estic enamorada del País Basc: del paisatge, de la gent i principalment, de la gastronomia (això sí, sempre sense perdre de vista el meu país). Un cop l'any, visita obligada. Aquest pont l'he aprofitat per anar-hi (aquest cop a Hondarribia, un poble de postal) i com no, un dels dies a dinar a Getaria.


Getaria és el poble de les olors. Si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi, no us ho penseu dos cops i, a més si us agrada com a mi el bon menjar. Passejant pels carrers pots anar olorant els peixos i les carns a la brassa, doncs tenen els focs al carrer. És tot un espectacle veure els cuiners com cuinen (però pensant-ho bé, és més espectacle veure els turistes com s'ho miren).
També tenen el txacolí (denominació d'origen, getariako txacolina), un vi blanc d'agulla, boníssim. I el poble en sí és preciós. Petit, rodejat de vinyes, amb molt turisme, tenen port, bars, restaurants, vida al carrer, no com aquí, que a les 9 de la nit ja no veus ni una ànima pel carrer nou. I a més molt orgullosos del que tenen. Com ens va dir un propietari d'una bodega (ja fa uns quants anys, la marca de la foto ):
nosaltres tenim el que tenim, i el poble és el que és, si caben 400 cotxes, el que fa 401 el convidem a aparcar al poble següent. Ningú ens farà canviar el que som.
I tenen el poble a rebentar.

diumenge, 2 de desembre del 2007

LLIBERTAT


Ni sé com, Llibertat, hem vestit la teva imatge en el temps;

per no haver-te conegut t'hem ofert cançons d'amor

per a fer-te un poc menys absent.


La Llibertat aquesta dama encadenada que ens està esperant.


I el teu nom, Llibertat, poc a poc l'abarateixen, meu amor,

sabent-nos enamorats venen ombres del teu cos per calmar la nostra antiga sed,

però així no ets tu.


La Llibertat aquesta dama encadenada que ens està esperant.


I potser, Llibertat, ets un somni fet bandera, tant se val. Cridarem sempre el teu nom com si viure només fos ésser pel·legrí a la teva font.


La Llibertataquesta dama encadenada que ens està esperant.