Ni sé com, Llibertat, hem vestit la teva imatge en el temps;
per no haver-te conegut t'hem ofert cançons d'amor
per a fer-te un poc menys absent.
La Llibertat aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I el teu nom, Llibertat, poc a poc l'abarateixen, meu amor,
sabent-nos enamorats venen ombres del teu cos per calmar la nostra antiga sed,
però així no ets tu.
La Llibertat aquesta dama encadenada que ens està esperant.
I potser, Llibertat, ets un somni fet bandera, tant se val. Cridarem sempre el teu nom com si viure només fos ésser pel·legrí a la teva font.
La Llibertataquesta dama encadenada que ens està esperant.
1 comentari:
No sé pas si ens coneixem però deixem que et feliciti pel teu blog. M'ho passo molt, però què molt, be.
Jordi Solé
Publica un comentari a l'entrada