![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9luaX4R_TYHEVc7IBZUfhe0Zmy5rR5OYseriYm4Bn6Xquicy0QlcmgJmixkHK_0mVaZSC6ILOBan5n_XGNgRSSA_xnEPgWxw7HE16Ka_uVJI0swCFaLjM7voz4gKG62SKNkgik-a9gI4/s400/concertllach.jpg)
Ho guardo tot. Retalls de premsa, fotos, entrades de museus, d'espectacles, paperets que signifiquen alguna cosa (perquè hi ha un dibuixet, una nota...), records de viatges (fulletons...) i no sóc l'única (el Lluís també guarda revistes d'abans de coneixèr-nos). Sort que hi ha caixes de pell i de cartró superxules (abans forrava caixes de sabates) i tot el que he dit abans deixa de ser caos i desordre. De quan en quan m'agafa la dèria de neteja i llenço part de tot això (amb 38 anys imagineu quants records podria tenir, necessitaria un magatzem per guardar-ho tot). Hi ha coses que són impossibles de llençar, com serien les fotos o les entrades d'espectacles. L'altre dia fent dissabte, vaig trobar l'entrada del primer concert que vaig anar amb el Lluís i evidentment aquesta és una de les coses que em serien impossibles de tirar.