divendres, 21 de desembre del 2007

CANÇÓ DE NADAL PER A NINGÚ (Lluís Llach)

Sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà que avui
no obri la botella de xampany.

Sé que en un lloc lluny
potser algú pensarà que en altres racons
hi resten boques amb fam.

Però serà tan estranya gent
la que dubtarà un moment
per donar la mà al que no és germà.

I els que amb gran soroll
volem fer un nou món avui,
aquesta nit direm no.

I pels que l´avui és com el passat
tampoc trauran la seva mà.

I els que mudats anem a "Missa del gall"
no resem amb altra cara, que no cal.

Fora de l´església hi han homes ben cecs
la nostra boira els hi tapa el camí del vent.

Però serà tan estranya gent
que amb la torxa cremi el vent
per donar la llum entre tot el fum.

I els que hem cridat tots som ben iguals
avui tancarem junts la porta.

I demà vindrà un nou despertar
ningú tindrà la cara roja.

Però sé que en un lloc lluny
potser algú hi haurà que al veure´m digui,
calla, ningú ha escoltat.

dissabte, 15 de desembre del 2007

IL·LUSIONS OPTIQUES

Clica l'espiral.
Veuràs com es belluga. Posa la mà sobre el ratolí i mira fixament l'espiral durant 30 segons a una distància d'uns 20 cms.
Mira't la mà. No t'espantis, només és una il·lusió òptica...


dilluns, 10 de desembre del 2007


Ho reconec. Estic enamorada del País Basc: del paisatge, de la gent i principalment, de la gastronomia (això sí, sempre sense perdre de vista el meu país). Un cop l'any, visita obligada. Aquest pont l'he aprofitat per anar-hi (aquest cop a Hondarribia, un poble de postal) i com no, un dels dies a dinar a Getaria.


Getaria és el poble de les olors. Si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi, no us ho penseu dos cops i, a més si us agrada com a mi el bon menjar. Passejant pels carrers pots anar olorant els peixos i les carns a la brassa, doncs tenen els focs al carrer. És tot un espectacle veure els cuiners com cuinen (però pensant-ho bé, és més espectacle veure els turistes com s'ho miren).
També tenen el txacolí (denominació d'origen, getariako txacolina), un vi blanc d'agulla, boníssim. I el poble en sí és preciós. Petit, rodejat de vinyes, amb molt turisme, tenen port, bars, restaurants, vida al carrer, no com aquí, que a les 9 de la nit ja no veus ni una ànima pel carrer nou. I a més molt orgullosos del que tenen. Com ens va dir un propietari d'una bodega (ja fa uns quants anys, la marca de la foto ):
nosaltres tenim el que tenim, i el poble és el que és, si caben 400 cotxes, el que fa 401 el convidem a aparcar al poble següent. Ningú ens farà canviar el que som.
I tenen el poble a rebentar.

diumenge, 2 de desembre del 2007

LLIBERTAT


Ni sé com, Llibertat, hem vestit la teva imatge en el temps;

per no haver-te conegut t'hem ofert cançons d'amor

per a fer-te un poc menys absent.


La Llibertat aquesta dama encadenada que ens està esperant.


I el teu nom, Llibertat, poc a poc l'abarateixen, meu amor,

sabent-nos enamorats venen ombres del teu cos per calmar la nostra antiga sed,

però així no ets tu.


La Llibertat aquesta dama encadenada que ens està esperant.


I potser, Llibertat, ets un somni fet bandera, tant se val. Cridarem sempre el teu nom com si viure només fos ésser pel·legrí a la teva font.


La Llibertataquesta dama encadenada que ens està esperant.

divendres, 30 de novembre del 2007

diumenge, 25 de novembre del 2007

PROU !



NO VULL UN DIA MUNDIAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA,


VULL UN MÓN SENSE VIOLÈNCIA MASCLISTA.


divendres, 23 de novembre del 2007

dijous, 22 de novembre del 2007

QUANT FA QUE RENFE NO FUNCIONA BÉ ???!!!


QUANT FA QUE NO VEIG A LA MEVA MARE ???!!!

dilluns, 19 de novembre del 2007

Pobrets...


Estava mirant fotos de gossos i no he pogut resistir posar aquest enllaç:

http://historiasdeldiaadia.com/blog/2006/11/22/por-que-los-perros-odian-halloween/

divendres, 16 de novembre del 2007

Cap de setmana


No deies que no tenies feina aquest cap de setmana?

A casa tens una concentració...

dimecres, 14 de novembre del 2007

Lluita

Primero se llevaron a los negros,
pero como yo no soy negro, no me importó.

Después se llevaron a los judíos,
pero como yo no soy judío, no me importó.

Luego fueron los curas,
pero como yo no soy católico, no me importó.

Después vinieron a por mí,
pero ya era tarde.






Lluita encara que sigui pels altres,
potser els altres lluitaran per tu.

dijous, 8 de novembre del 2007

És estrany...


Avui és el primer dia que no tinc clau per entrar a l'Auca, ja les hem entregades. Se'm fa estrany passar per davant i no poder entrar-hi. Tants anys... tantes nits, tants amics, tantes històries... Són sentiments contraposats, per un banda hi ha la tranquil·litat de sortir de la feina i poder anar a prendre una cervesa com tothom, poder plantejar el futur, com quan, per exemple, parlem del partit de futbol Euskadi-Catalunya que es jugarà a Bilbao el dissabte 29 de desembre i podem participar i decidir si anem o no, però per l'altra banda està el sentiment de haver deixat una part de la teva vida (7 anys + 2 del Jordi) en aquell local. Hem fet infinitat d'històries, com la partida d'escacs humans (la foto que he posat) entre els diables i els serrallongues, concerts (un munt) que m'han agradat moltíssim, com quan va venir el Josep Thió (el de Sopa) o els del Miquel del Roig i d'altres que pensava que estava a punt de tirar-me per la finestra (menys mal que l'Auca és planta baixa) com el del Hip-Hop d'una setmana santa de no sé quan. He conegut una quantitat bestial de gent que no hagués conegut mai (sobretot per l'edat, és clar), gent maquíssima, gent que a vegades hagués matat (eh, Lopes?), gent divertidíssima, gent collonuda. Pica-pica castellers, esmorzars diablers, sopars de l'agrupació (amb suc de taronja inclòs, eh Susi i Lluís?), en fí, un munt d'històries... com diu (deien) els Brams en el seu últim concert: PER SEMPRE.

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Ja torno a ser aquí


Lisboa, psé, no mata. Potser per anar en parella, sí, però amb companyes i sortir de festa... prefereixo la sortida de l'any passat, Sevilla.

dijous, 25 d’octubre del 2007

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Alguna cosa més?


Cotxe direcció a la feina, Catalunya Ràdio, pi, pi, pi... bon dia són les vuit i aquestes són les notícies del matí... Ens trobem a l'estació de Sant Vicens... bla, bla, bla.... més Renfe... i, hòstia, aeroport de BCN, ha caigut el sistema informàtic i els panells informatius estàn en negre, augment dels avisos per megafonia i un munt d'informadors vestits de verd (podien haver triat un altre color, o almenys espero que el verd sigui fosforito) avisen de les sortides dels avions i per quina porta d'embarc s'ha d'anar.

En altres dates m'hagués rigut pensant, ja ho diuen, ja, que les desgràcies no venen soles. Trens, aeroports... és com en una casa, que quan deixa de funcionar la nevera, per complicitat, també ho fan la rentadora i l'assecadora. Ei, que ja tenim edat per jubilar-nos, criden.

Però avui no, no m'ha fet gens de gràcia...

dilluns, 22 d’octubre del 2007

Per fer-me fer aquest blog...

M'agrada el riure dels teus ulls
són el reflex d'una llum
em sembla un far a la marina.

I per la sort d'estar mig foll
jo m'imagino mariner
buscant recer en el teu somriure.

I així navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

I em faré au si tu ets el vent
o seré proa de vaixell
si tu ets la dansa de les ones.

Que per la sort d'estar mig foll
en la tristor i la soledat
vaig dibuixar la teva forma.

I avui navego pel teu cos
deixant camins en el teu pit
amb la saliva dels meus llavis.

Per dir-te:
Amb el somriure, la revolta.
Així t'espero i t'imagino
i en l'horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l'intent.
Així t'espero i així em tens.

I en la bellesa un far per un món més bell,
i en el desig el risc valent.
L'amor un pas per descobrir-ne molt més,
Així t'espero i així em tens.