Ciutat amb història. Ciutat oberta, tant de gent com d'espais. Das Bier, boníssima. Penya barcelonista de Berlin (2-6 al·lucinant, Ziegelstrasse ocupat per catalans cantant i cridant). Festa i mani del primer de maig, increïble. Nit gratis a Frankfurt per problema de Lufthansa. Idioma, buuuffff, fatal (no pillava res, només algunes paraules). Vaja, per tornar...
dijous, 7 de maig del 2009
Die Mauer von Berlin
Ciutat amb història. Ciutat oberta, tant de gent com d'espais. Das Bier, boníssima. Penya barcelonista de Berlin (2-6 al·lucinant, Ziegelstrasse ocupat per catalans cantant i cridant). Festa i mani del primer de maig, increïble. Nit gratis a Frankfurt per problema de Lufthansa. Idioma, buuuffff, fatal (no pillava res, només algunes paraules). Vaja, per tornar...
diumenge, 26 d’abril del 2009
ACABAT!!!
Acabat!!! Ara només falta planxar-lo i portar-lo a emmarcar.
Un altre cap de setmana passat. Soparillus (per cert, el Quim ens va fer una cassolada de cargols... mmmmm... de "chuparselosdedos"), visita turística pel polígon Les Gavarres: Decatlhon, Leroy Merlin (arreglem l'habitació! posem parquet! mira quines cuines!buf, vinga marxem, vaaaaa...), visita familiar, invitació a casament, compres, gintònics a l'Astut, al Bodegón, esmorzars a La Baixada, neteja, coca-cola a plaça i finalment, deures d'alemany (que no sé perquè els faig, perquè dimecres penso fer campana, marxo a Berliiiiiiiiiiiiiin!!!!!!!!!!)
diumenge, 19 d’abril del 2009
El que ha donat de si el cap de setmana: comprar, pelu, sortir, netejar, soparillu amb el cunyat i germana, gintònic a l'Astut, descansaaaaaaar, anar a l'assemblea dels diables, debat Salvem el Gaià, descansaaaaaar, passejar per la platja amb el Petit (aquest cop ningú ens ha preguntat que li ha passat), vermut a la plaça, fer els deures, començar el llibre Els homes que no estimaven les dones i cosir i cosir (ara només em queda acabar de repassar-lo i cosir el nom). I descansaaaaaar que demà és dilluns... zzzzzzz....
dimarts, 14 d’abril del 2009
diumenge, 12 d’abril del 2009
Fa anys vaig estar a l'hospital i en sortir bastant temps de baixa. Pensava que m'agobiaria moltíssim per estar a casa sense saber què fer: vale, una mica de tele, una mica d'ordinador, una mica de llegir... però soc un cul inquiet
i em canso aviat d'estar fent el mateix molta estona. Una companya (la Bea, dona del Paulino) em va dir que perquè no feia algun treball manual, tipus punt de creu
ja, ja, ja, ja, punt de creu!!!!!!!!!!!!! joooo!!! fent de maruja!!!! doncs ho vaig provar... no m'agraden gens els quadres de punt de creu, encara no he trobat cap com per fer-lo i penjar-lo a casa (puffff...) però els ositus (si, si ositus, perquè osets no m'agrada) per a nens els trobo moníssims. I suposo que als pares que els hi regalo també (almenys així ho espero
.
N'he regalat un munt, pel Joel, la Marina, pel Gerard, l'Arnau... la última la Laia (ma fillola) però ja fa un any. I aquesta setmana santa he decidit començar un altre, perquè tindrem una altra veïna a Baix a Mar, la Maria, la parelleta del Quimet i l'Anna. I ja m'he enganxat. Em puc estar hores cosint, vaaaa una mica més, ja ho deixo, ja vaig... i al final em fa mal tot, l'esquena, les cames... perdo el món de vista, igual que quan agafes un llibre i no pots parar i et criden i ni sents. Però amb el punt de creu, apart d'això, em permet escoltar música, veure una peli, perdent-me això si algún tros o aiiiiiiinssssss, com ara "caguntot" un punt... ja no sé per on vaig. Us aniré posant el progrés...
divendres, 3 d’abril del 2009
Au va...
Ja fa dies que el Toni em deia que a veure si actualitzava el bloc. Anava a seguir amb la tònica dels últims i n'havia trobat a tants, que no sabia a qui posar. Avui mirant les notícies ho he tingut clar: n'hi ha molts, però he agafat la representació d'ells: Arantxa Quiroga.
Només un extracte del discurs:
"Hoy iniciamos la novena Legislatura en una Cámara plenamente
democrática, al servicio de toda la sociedad vasca. Un Parlamento plural, reflejo de una sociedad plural"
democrática, al servicio de toda la sociedad vasca. Un Parlamento plural, reflejo de una sociedad plural"
Com es pot ser tant cínic dient això? Serà el reflexe de la societat que ells volen, no la que realment existeix.
Ara entenc la sensació del meu nebot. Ha estat de viatge de fi de curs a Cantàbria i un dia van anar fins al País Basc a visitar el Guggenheim. En preguntar-li què que tal, em va dir: Santander m'ha encantat, però Bilbo l'he trobada una ciutat trista. I ara ho entenc...
dissabte, 21 de març del 2009
divendres, 20 de març del 2009
dilluns, 16 de març del 2009
divendres, 20 de febrer del 2009
diumenge, 15 de febrer del 2009
Ho sento, Lluís...

Divendres vaig tenir "noche nostálgica". Ens vam retrobar vora 50 "noies" que feia més de 20 anys que no ens veiem. Havíem estudiat juntes (unes a l'A i les altres al B) al cole Jesús Maria de Sant Andreu a Barcelona. Unes quantes havien dit de quedar a La Pubilla (el nostre bar) per prendre la cerveseta com abans. Vaig arribar a dos quarts de nou amb l'Araceli (que també viu a La Torre i també es va quedar a dormir a casa els pares, com jo) i ens vam posar a la barra.
Li vaig comentar: Mira, aquelles dues sembla com si també estiguessin aquí pel sopar. Ens tombem les quatre a l'hora i hòstia! com si haguéssim marxat de l'escola el divendres abans! Ma neboda havia vingut a veure'm per explicar-me coses del casament (es casa al juny). Va marxar. Amb una frase va resumir molt be el que passava: si cada vegada que entra algú, heu de fer el mateix escàndol... no veas! Les paraules més sentides en tota la nit van ser: que fuerte, que fuerte i si estàs igual!!!! Només ens vam adonar que havia passat el temps, quan ens vam aturar en meitat d'una conversa per comentar: jo, potser si que ha passat el temps, estem parlant de súpers, on està més barat i on es compra millor...
Riures i més riures i la nit es va quedar moooooolt curta. En acomiadar-nos ja estàvem parlant de per quant la propera.
Jo, molt xula, vaig dir: al tros dels meus sogres a l'estiu!
divendres, 13 de febrer del 2009
Avui fa deu anys que em despertava un diumenge al matí en un hotel de Burgos. Havíem anat a actuar amb el Ball de Diables (una sortida històrica! si no pregunteu a qualsevol diable que hagués anat...). Quan el Lluís i jo sortíem de l'habitació ens vam trobar al Sergi i a la Merit. (feia estona que ja estaven desperts, no com nosaltres i la majoria que gairebé no vam dormir, una "noche loca", vaja, amb "hormigaz" i tot! és clar que era carnaval...) i ens van donar la notícia: s'ha mort el Carles Sabaté de Sau! què!!! què dius??? durant el viatge de tornada, tots els diables, al·lucinant amb la notícia. S'havia mort el guapu dels cantants catalans. S'havia mort la veu del Boig per tu. S'havia mort el cantant de No he nascut per militar, El tren de Mitjanit, L'onze de Setembre, el cantant de tantes cançons cantades en tants concerts... el cantant del grup dels meus 20 anys (encara que jo era més de Sopa).
S'havia mort el meu James Dean català.
dimecres, 4 de febrer del 2009
Fa poc vaig estar a Lasarte i, com no, un dels dies a dinar a Getaria (ja és tradició). Anàvem amb el Xavi i l'Anna i els hi volia ensenyar un dels pobles que més m'agraden del País Basc (a part d'Hondarribia, poble de postal). M'imagino que m'agrada, ara ja més pel que significa, pels anys que fa que hi vaig, com es menja, amb quina tranquilitat es passeja (almenys els que anem com a turistes), com es beu, com de tot... encara que aquest cop hi havíen dos que pagaven els estralls d'una nit mogudeta...
Que be que senten aquestes escapades...
dimecres, 21 de gener del 2009
dimarts, 13 de gener del 2009
divendres, 9 de gener del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)