diumenge, 15 de febrer de 2009

Ho sento, Lluís...


Divendres vaig tenir "noche nostálgica". Ens vam retrobar vora 50 "noies" que feia més de 20 anys que no ens veiem. Havíem estudiat juntes (unes a l'A i les altres al B) al cole Jesús Maria de Sant Andreu a Barcelona. Unes quantes havien dit de quedar a La Pubilla (el nostre bar) per prendre la cerveseta com abans. Vaig arribar a dos quarts de nou amb l'Araceli (que també viu a La Torre i també es va quedar a dormir a casa els pares, com jo) i ens vam posar a la barra.
Li vaig comentar: Mira, aquelles dues sembla com si també estiguessin aquí pel sopar. Ens tombem les quatre a l'hora i hòstia! com si haguéssim marxat de l'escola el divendres abans! Ma neboda havia vingut a veure'm per explicar-me coses del casament (es casa al juny). Va marxar. Amb una frase va resumir molt be el que passava: si cada vegada que entra algú, heu de fer el mateix escàndol... no veas! Les paraules més sentides en tota la nit van ser: que fuerte, que fuerte i si estàs igual!!!! Només ens vam adonar que havia passat el temps, quan ens vam aturar en meitat d'una conversa per comentar: jo, potser si que ha passat el temps, estem parlant de súpers, on està més barat i on es compra millor...


Riures i més riures i la nit es va quedar moooooolt curta. En acomiadar-nos ja estàvem parlant de per quant la propera.
Jo, molt xula, vaig dir: al tros dels meus sogres a l'estiu!