Avui fa deu anys que em despertava un diumenge al matí en un hotel de Burgos. Havíem anat a actuar amb el Ball de Diables (una sortida històrica! si no pregunteu a qualsevol diable que hagués anat...). Quan el Lluís i jo sortíem de l'habitació ens vam trobar al Sergi i a la Merit. (feia estona que ja estaven desperts, no com nosaltres i la majoria que gairebé no vam dormir, una "noche loca", vaja, amb "hormigaz" i tot! és clar que era carnaval...) i ens van donar la notícia: s'ha mort el Carles Sabaté de Sau! què!!! què dius??? durant el viatge de tornada, tots els diables, al·lucinant amb la notícia. S'havia mort el guapu dels cantants catalans. S'havia mort la veu del Boig per tu. S'havia mort el cantant de No he nascut per militar, El tren de Mitjanit, L'onze de Setembre, el cantant de tantes cançons cantades en tants concerts... el cantant del grup dels meus 20 anys (encara que jo era més de Sopa).

S'havia mort el meu James Dean català.