dijous, 8 de novembre de 2007

És estrany...


Avui és el primer dia que no tinc clau per entrar a l'Auca, ja les hem entregades. Se'm fa estrany passar per davant i no poder entrar-hi. Tants anys... tantes nits, tants amics, tantes històries... Són sentiments contraposats, per un banda hi ha la tranquil·litat de sortir de la feina i poder anar a prendre una cervesa com tothom, poder plantejar el futur, com quan, per exemple, parlem del partit de futbol Euskadi-Catalunya que es jugarà a Bilbao el dissabte 29 de desembre i podem participar i decidir si anem o no, però per l'altra banda està el sentiment de haver deixat una part de la teva vida (7 anys + 2 del Jordi) en aquell local. Hem fet infinitat d'històries, com la partida d'escacs humans (la foto que he posat) entre els diables i els serrallongues, concerts (un munt) que m'han agradat moltíssim, com quan va venir el Josep Thió (el de Sopa) o els del Miquel del Roig i d'altres que pensava que estava a punt de tirar-me per la finestra (menys mal que l'Auca és planta baixa) com el del Hip-Hop d'una setmana santa de no sé quan. He conegut una quantitat bestial de gent que no hagués conegut mai (sobretot per l'edat, és clar), gent maquíssima, gent que a vegades hagués matat (eh, Lopes?), gent divertidíssima, gent collonuda. Pica-pica castellers, esmorzars diablers, sopars de l'agrupació (amb suc de taronja inclòs, eh Susi i Lluís?), en fí, un munt d'històries... com diu (deien) els Brams en el seu últim concert: PER SEMPRE.