dilluns, 10 de desembre de 2007


Ho reconec. Estic enamorada del País Basc: del paisatge, de la gent i principalment, de la gastronomia (això sí, sempre sense perdre de vista el meu país). Un cop l'any, visita obligada. Aquest pont l'he aprofitat per anar-hi (aquest cop a Hondarribia, un poble de postal) i com no, un dels dies a dinar a Getaria.


Getaria és el poble de les olors. Si mai teniu l'oportunitat d'anar-hi, no us ho penseu dos cops i, a més si us agrada com a mi el bon menjar. Passejant pels carrers pots anar olorant els peixos i les carns a la brassa, doncs tenen els focs al carrer. És tot un espectacle veure els cuiners com cuinen (però pensant-ho bé, és més espectacle veure els turistes com s'ho miren).
També tenen el txacolí (denominació d'origen, getariako txacolina), un vi blanc d'agulla, boníssim. I el poble en sí és preciós. Petit, rodejat de vinyes, amb molt turisme, tenen port, bars, restaurants, vida al carrer, no com aquí, que a les 9 de la nit ja no veus ni una ànima pel carrer nou. I a més molt orgullosos del que tenen. Com ens va dir un propietari d'una bodega (ja fa uns quants anys, la marca de la foto ):
nosaltres tenim el que tenim, i el poble és el que és, si caben 400 cotxes, el que fa 401 el convidem a aparcar al poble següent. Ningú ens farà canviar el que som.
I tenen el poble a rebentar.