dissabte, 29 de març del 2008

THE FAMILY


Tinc dues nebodes, una que viu a la Torre i l'altre a Barcelona. Aviat farà un any que li van donar les claus d'un pis de lloguer (800 €!!! a Sant Andreu, el nostre barri) i aviat faria un any que no hi anem per allà, ja que encara no l'hem vist.


Però avui, per fi, després d'Auques, compromissos i eleccions, anem a sopar! Li vaig preguntar què volia que portés, si vi o postres.


- Res! veniu a sopar i prou.


És clar que pensant-ho una miqueta els hi podriem portar una ampolleta de cava pels postres, o bé uns quants bombons pels cafès, ara que tenim la pastisseria Rovira tant a prop de casa... en fi, alguna coseta, ja que sempre queda bé portar quelcom quan et conviden. Però és clar, el què? si portes vi, obligues a canviar el que l'amfitrió o amfitriona ha pensat, si portes postres, també la pots fastidiar, ja que igual el cuiner o cuinera s'han passat la tarda fent un pastís de xocolata, o de poma, o de... però avui m'ho han posat la mar de fàcil.


Ja sé que els hi portaré: una garrafeta d'aigua (però que no em reguin les plantes amb ella!, que només és per ús de boca...).


Ai! perquè després ens diguin insolidaris.

dimecres, 26 de març del 2008

NORMALITAT

Això dels blogs no està fet per a mi.

Llegir-los, seguir a tots els blocaires a veure que hi diuen, que n'opinen d'allò o d'allò altre, si, però escriure... al principi em feia gràcia tenir-ne (sembla que no ets ningú si no en tens) i penjava alguna foto, alguna lletra de cançó, algun que altre pensament.
Volia fer el seguiment de la campanya electoral, vista per (com sortia al Un, dos, tres) els "pobres sufridores", -penso que es deien així- (en aquest cas, els dos de la foto, el meu gos i jo), però vaig pensar que més valia que no. També seguir la política del poble (però sóc companya de qui sóc, i tot es pot malinterpretar), parlar dels llibres que m'agraden, de les sèries, dels viatges que faig, però soc molt mandrosa (i quan tinc ganes, no tinc temps) així que de moment us deixo aquest petit post i ara que ja hem tornat a la normalitat, a veure si m'animo (i algú em llegeix i em deixa algun missatge, porfa, porfa... ni que sigui com anònim) i penjo més sovint alguna que altra tonteria (perquè al cap i a la fi, seria com molts dels blogs que llegeixo).
Salut!